Activitats
Senyalització del recinte hospitalari
Els hospitals que formen part de la Xarxa estan compromesos a oferir espais saludables i sense fum. Segons la Llei 42/2010, que modifica la Llei 28/2005, està prohibit fumar a tot el recinte del centre sanitari. S’entén per “recinte” l’edifici i tot el perímetre que l’envolta propietat del centre sanitari. Això inclou, no només l’interior de l’edifici, sinó també tot el seu entorn: accessos, zones de pas, jardins i aparcaments.
El gerent o director del centre, com a màxim responsable legal, ha de garantir que aquesta norma es compleixi entre professionals, pacients i visitants. La senyalització, tot i ser necessària, no és suficient per garantir-ne l’eficàcia. . És imprescindible desplegar una política interna integral que fomenti la participació activa de tots els professionals –tant sanitaris i com no sanitaris– de totes les unitats i serveis del centre, així com del personal de les empreses externes subcontractades que treballen en el centre.


Cal senyalitzar amb rètols informatius i visibles la prohibició del consum de tabac a tot l’hospital. Així, han d’estar senyalitzats els accessos principals al recinte i als edificis, així com les zones interiors i exteriors a fi de mantenir espais llires de fum de tabac. La Xarxa compta amb una senyalització pròpia comuna per a tots els centres adherits. Aquest material difon un missatge positiu entorn a l’aire net que es respira en els centres sense fum.
Si hi esteu interessats, contacteu amb la coordinació de la Xarxa per sol·licitar la senyalització de la Xarxa.
A l’àmbit sanitari, només els dispositius de salut mental de mitjana i llarga estada i els centres residencials de persones grans o de persones amb discapacitat poden habilitar cambres interiors o espais exteriors per fumar amb unes indicacions concretes.
L’exposició al fum ambiental del tabac provoca càncer, malaltia cardiovascular i diversos problemes del sistema respiratori en els adults, així com malalties respiratòries en els infants i un major risc de patir la síndrome de la mort sobtada en l’infant.
S’ha demostrat que els sistemes de ventilació, neteja de l’aire i separació d’espais entre fumadors i no fumadors no protegeixen del fum ambiental del tabac. El consum de tabac en zones no tancades també produeix una exposició significativa al fum ambiental del tabac i als riscos que se’n deriven.
Les mesures que estableixen espais lliures de fum són les úniques eficaces per assegurar la protecció de la població al fum ambiental del tabac.
